vegades no tinc la rao. porta l?aire olor de dema; no fa gaire em vas estimar. Coses que no son de tu i jo omplen els marges i els pinten de fosc. Bales
fet que torni a pensar en tu... en tu. Al costat del balco de casa la rutina de quarts de nou porta els crits d'una veu baldada que no esquiva els cops
Avui que som dissabte i que per tant ens hem de barallar, que quedarem a casa i arribaras mes de mitja hora tard, que se'ns faran les tantes i haurem
sol. Se que la tele es tan banal que em fot de mala llet i que els amics es casen i truquen menys. I tot i aixi hi ha dies en que entre la gent i els
la trucaba, pero ara ella no hi sent; la petita amb tanta canalla no te temps. Gent gran, procura no fer nosa, tirant amb poca cosa. Els reis els portaran
com una illa en l'ocea Vols saber que t'ha passat, sobretot que passara Tu no pots deixar-me sense el teu ale, Ni jo vull deixar-te sola en cap moment Tu respira
Quan cada dimarts em preguntes si estas grassa, quan truques plorant i em dius el que et passa. Quan burxant-te el nas em parles d?un lloc d?Asia i
Cada dia cap als volts de les nou, mentre el poble es treu el son, ella surt de casa, sense fer soroll, esquivant els gats que li estripen els mitjons
Obrint un llibre surt gastada la foto antiga d?un amic, estem jugant davant de casa, espero que sigui felic. Comprant el pa, passant la placa on et
ences i tu et feies l'estreta, el segon al cap d'un mes ja es volia casar, el tercer et va fer el salt amb una amiga teva i el seguent et treia els quartos
Hi ha una veu trencada que s?ofega al mig del mar mentre torno amb tren de Barcelona; n?hi ha que som turistes i altres nomes inmigrants. Un mon, dues
Veo salir el sol por la ventana, y en mi cama ya no tengo frio fue una noche bastante agitada y agradezco porque hoy respiro Si me preguntas como, no
