forca del progres, de cap a caiguda en escreix sorgeix del nostre anhel vivint damunt dels nostres fems, nostra pregaria, la dels invidents. Certament no podrem retornar a
De la prolifica contumac dels teus congeneres vens, per una vida que penses gallard que et deu tres o quatre bens mes dels que tens. Des de l'homogenia
el foc de la revolta i el roig pigment de la guerra brollara de l'enemic occit per nostres destrals. Vencent a cada pas per la terra cremada avancant a
T'en fa protagonista, i deu ser trist. Pero mes trist es veure l'agonia lenta d'algu que estimes, com el cos tan conegut es degrada i malmet dins a tornar
el mirall d'aquells que semblem posseidors de tot allo que condueix a la terra de camins docils i planers per on s'hi passegen els autocomplaguts. Pero jo es a
obra i gracia de la incredulitat jo m'encomano a vos senyor, despres de tants anys, per poc respecte a la paraule que hagueu empresonat jo us declaro a
